Missatges i comentaris

Podeu llegir els resums de els comuniacions i ponències i afegir els vostres comentaris i preguntes a la pàgina principal.

Itinerari: Visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona




Visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona


Enric Subiñà – Joaquim Graupera

Plaça de l’Església.          
                La casa Gòtica o Can Badia, es datable a cavall dels segle XV i XVI. Té molts elements fàcilment identificables en aquell moment, com les seves magnífiques finestres gòtiques, una d’elles amb la data de 1534, els arcs apuntats de la planta baixa i la torre, que en època moderna feu les funcions de presó. Al Segle XVI era del sastre Domènec Badia, i per això es pot veure el símbol de les tisores en el portal rodó. El museu del Càntir ocupa una casa coneguda popularment com a Cal Carboner, tot i que només conserva el portar rodó i la finestra de factura gòtica del segle XVI. També destaca l’hipogeu que es conserva en la planta baixa i s’endinsa sota de la plaça.
                L’altre casa destacada és cal Carboner, actual seu del Museu del Càntir, de la que es conserva un portal rodó d’onze dovelles i una finestra gòtica amb permòdols, que té motius animals en els dintells laterals.
Conjunt parroquial de Sant Julià.
L’actual església substituí una de factura romànica ja esmentada el 1025, segurament a causa del reduït tamany, fou edificada de bell nou a inicis del segle XVI, concretament el 1514, en estil gòtic tardà català. El campanar no va sortir gaire bé, i el 1559 es signava un contracte per reedificar-lo. L’actual rectoria es començaria a construir el 1595, i té un bonic portal dovellat.
El 1583 es firmava el contracte per l’edificació de la sagristia i la torre del Comunidor amb el mestre d’obres de Mataró Joan Salvador. El Comunidor era una espècie de torre que s’introduí a Catalunya el segle XVI, i s’acostumava a construir en la part contrària del campanar, i tenia com a funció exhibir el Santíssim Sagrament des de les quatre finestres, per tal de conjurar les tempestes que es desencadenaven.
En la façana destaquen els dos sarcòfags procedents del priorat de Sant Pere de Clarà, que deurien ser les osseres dels membres de la nissaga des Bosch. Estan situats als costats de la porta principal, sobre dos permòdols. Foren traslladats per Josep Puig i Cadafalch. El de la dreta presenta motius geomètrics esculpits, concretament dues bandes laterals amb dos cercles lobulalts a cada una, al mig dels quals hi ha un escut llis. La datació, per exemples conservats, podria correspondre al segle XIV.

Finestra carrer Josep Soler.

El carrer de Josep Soler no era res més que el camí veïnal que portava al veïnat de Lladó. Es conserva encara una finestra gòtica conopial.

Can Calopa.
                Can Calopa és el nom pel què coneixem l’antic mas Batlle. Els Batlle es documenten ja des del 1187 com a parroquians d’Argentona, i tingueren la batllia d’Argentona de manera hereditària durant bona part de l’edat mitjana. És una important masia de cinc cossos, tres perpendiculars a la façana i dos al darrera en paral·lel. Totes les obertures de les façanes són de granit, excepte les finestretes de les golfes, sobre el portal d’entrada. Tot i a l’antigor de la masia, pensem que l’aspecte actual data del segle XVI.. La façana principal té un bonic portal rodó de 13 dovelles i un balcó construït a posteriori, a l’igual que els dos balcons que donen al carrer. L’interior és esplèndid, amb una magnífica Sala decorada per Puig i Cadafalch, amb un magnífic sostre enteixinat.

Can Camps
Masia esmentada des del 1159, de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants i frontó en la façana. Actualment té dos cóssos perpendiculars a la façana, ja que el tercer cós, de llevant, està mutilat. La façana presenta un portal rodó d'onze dovelles, i dues finestres gòtiques conopials, segurament de finals del segle XV. La finestra del cós de ponent conserva una espitllera. Es destacable que tots els elements de pedra no són de granit, com és habitual a Argentona, sinó de pedra de més qualitat. De l'interior tan sols destaca l'entrada, amb un portal de pedra amb permòdols, del segle XVI, d'accés a la cuina, i en la segona cambra un altre portal amb permòdols d'accés al celler. En la cuina es conserva la llar de foc amb el forn de pa, i possiblement un rentamans. Les finestres del pis tenen festejadors.

Plaça de Vendre i cal Guardià.
La plaça de vendre té poc més de 50 anys. Al bell mig hi havia el casal dels Sarriera, popularment conegut com Can Baixeres, enderrocat després de la Guerra Civil. Era un gran edifici, probablement de cinc cóssos, a l’estil de Can Calopa o Can Cabanyes. El 2009 es va excavar el mur de tramuntana en el marc d’una reforma urbanística.
En l’espai de cal Guardià el 2005 es va excavar una necròpolis on es van documentar 25 enterraments, tant antropomorfes com rectangulars. No s’hi va trobar material associat als enterraments. Posteriors datacions mitjançant el Carboni 14 d’un dels esquelets va donar l’arc cronològic amb més probabilitats entre el 706 i el 821 dC.

El Capítol (Ajuntament Vell)
L’edifici s’edificaria entre el 1688 i el 1693 per obra de la Pabordia de Setembre que depenia del Capítol de la Seu de Barcelona. Les llindes de les finestres i de les portes porten la creu, símbol eclesial. Hi ha dues finestres gòtiques conopials que sembla que procedien de can Sarriera, que estava situat a la plaça de Vendre.

Capella de Sant Sebastià.

Sant Sebastià era un sant que s’invocava per evitar que la pesta entrés en les poblacions, i per això es construïren les capelles en les entrades, en aquest cas en l’entrada nord d’Argentona. La capella de Sant Sebastià es troba esmentada des del 1508. Es una senzilla capella d’una nau, amb importants contraforts exteriors, i amb un interior sense massa interès. El segle XVIII s’obriren dos nous carrers: el de Sant Sebastià de dalt o davallada de Sant Sebastià i el de Sant Sebastià de baix.
Mas Sabater (can Llauder)
                El mas Sabater es troba esmentat des del 1292. Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, amb tres cóssos perpendiculars a la façana. Destaca el gran portal rodó de pedra granítica d'11 dovelles, i al damunt dues finestres gòtiques conopials, una a cada planta, tots tres elements medievals. Les altres dues finestres conopials de la primera planta són neogòtiques, de finals del segle XIX.

Mas Moió (can Barrau)
                El mas Moió apareix documentat des del 1246. Masia de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants i frontó a la façana. Té tres cóssos perpendiculars a la façana. Destaca el portal rodó de pedra granítica de 13 dovelles, i al damunt l'espitllera i una finestra gòtica amb permòdols. La façana també té un portal quadrat de pedra granítica amb una altra finestra gòtica amb permòdols. La façana de ponent té un antic portal gòtic, amb permòdols, que ara té funcions de finestra.

Contribució a l’estudi del Baix Maresme Medieval - Montserrat Richou i Llimona


            L’any 1392, a Badalona, el barceloní Raimon de Ballester, llicenciat en lleis, vengué a Raimon de Blanes, abans senyor del castell de Blanes, com a lliure i franc alou la Casa de Cabrera i una sèrie de drets i rendes, entre els quals figurà el dret d’exercir la jurisdicció civil i criminal sobre la parròquia de Sant Feliu de Cabrera.

            Mitjançant l’anàlisi d’aquesta alienació es podrà conèixer un episodi poc conegut de la vila de Sant Feliu de Cabrera i, a més a més, aprofundir en diversos aspectes de la vida d’aquesta comunitat rural. Entre d’altres qüestions, es tractarà l’exercici del poder “polític” i aspectes bàsics de la propietat agrera medieval.  Per això, el nostre estudi contribueix en el coneixement del Baix Maresme Medieval i de la Catalunya Vella, ja que les qüestions tractades són fonamentals per a entendre la vida dels homes i de les dones d’aquella època.
           
           

L'arqueologia i el patrimoni medieval d'Argentona - Enric Subiñá i Coll, David Farell i Garrigós (C. E. A. "Jaume Clavell")

La comunicació pretén revisar i divulgar els coneixements que actualment tenim de l’arqueologia medieval a Argentona. Per fer aquesta revisió no ens centrem exclusivament en aquelles restes arqueològiques investigades o en fase d’estudi. Abastem els edificis religiosos, les construccions civils (masos, molins, vies de pas), algunes notes documentals significatives sobre l’origen de la vila i obres d’art igualment assenyalades.  
Un dels jaciments que tractem és el de les tombes alto medievals de Cal Guardià, excavades fa pocs anys. Per altra banda, les ermites i les esglésies s’inclouen per la seva antiguitat documentada i perquè el seu subsòl i parts de la seva estructura es remunten a l’època romana i medieval.  
Examinem, a grans trets, quina recerca arqueològica han rebut els jaciments en el segle XX per, amb aquest estat de la qüestió i aprofitant el marc de les jornades, pensar en projectar noves línies de treball en aquesta temàtica.  
Finalment, també volem aprofitar l’ocasió per a donar a conèixer tots els béns mobles i immobles medievals que han estat inclosos en el recent Catàleg del Patrimoni d’Argentona aprovat inicialment. En aquest sentit, insistirem en la necessitat de la protecció, valorització i dinamització del patrimoni que hem heretat de l’edat mitjana

Cinc forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): Can Marquès, Can Pica, Can Casellas i Ca l’Aulet o Jofre - Joan Bou i Illa, Jaume Vellvehí i Altimira (GHC)

En la nostra comunicació donarem notícia de quatre forns de calç conservats en el terme municipal de Tordera. Es tracta del forn de Can Marquès a Sant Pere de Riu, dels de Can Pica i Can Casellas a Hortsavinyà i dos més a Ca l’Aulet o Jofre a Tordera. L’estat de conservació és divers: El de Can Marquès fou restaurat i s’ha adequat per a la visita del públic a principis del 2010 per l’associació Salvem la Vall de Pineda. El de Can Pica es conserva força sencer, mentre que el de Ca l’Aulet, degut a què la darrera cuita que s’hi va fer fou un desastre, va quedar malmès cosa que s’agreujà amb l’ús que en feren els pastors i carboners. Quant al de Can Caselles es troba colgat de vegetació i es fa difícil veure’n l’aspecte. Tots els forns són d’època moderna i només el de Can Jofre l’hem pogut documentar indirectament al primer terç del segle XVII.
Es tracta de construccions de dimensions força considerables que fan pensar més en una producció important que no pas en el consum particular, especialment el forn de Can Pica. En el terme d’Hortsavinyà se’n té constància de fins a vuit forns però només el de Can Pica es conserva sencer

L’arqueologia dels paraments i del patrimoni edificat com a model per a l’anàlisi de les fases constructives d’alguns dels edificis medievals del Maresme: el campanar de Sant Julià d’Argentona, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el castell de Vilassar i la capella de Sant Mateu de Premià. - Joaquim Graupera Graupera (GHC)

Des dels anys 80 del segle XX, els especialistes dedicats a la restauració d’edificis, tant d’època clàssica com d’estructures més modernes, estan aplicant el mètode d’E.C.Harris en l’anàlisi de les estructures arquitectòniques aèries. A Catalunya, ha estat un mètode utilitzat de forma freqüent per diversos professionals però cal destacar la feina realitzada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (avui Patrimoni Arquitectònic Local) de la Diputació de Barcelona.
El mètode consisteix en l’anàlisi dels murs o paraments de l’edifici, és a dir, les estructures aèries, per intentar captar l’estratigrafia que presenten. D’aquesta manera, aplicant el mètode estratigràfic Harris en aquestes estructures se'n pot  deduir les fases constructives.

Aquest mètode ja ha estat aplicat en estudis sobre diversos edificis medievals del Maresme, com el campanar gòtic de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona, la capella de Sant Pere de Clarà (Argentona), i les reformes gòtiques del castell de Vilassar de Dalt, tots ells publicats en anterioritat per l’autor d’aquest treball.

En la present comunicació s’afegeix l’aplicació d’aquest mètode a l’estudi de la capella romànica de Sant Mateu de Premià de Dalt. Aquesta es troba situada al cim de la serra de Sant Mateu, al punt més alt de la carena. La capella apareix documentada a partir de l’any 993 i  segurament va estar afectada pel terratrèmol del 1448 ja que en una visita pastoral del 1498 es descriu com a desbastada i destruïda i es demana la seva reconstrucció. A principis del s.XVI,  pertanyia al priorat de Sant Miquel del Fai. L’edifici d’estil romànic és de nau rectangular coberta amb volta de canó amb absis semicircular. Les reformes que va patir van provocar un escurçament de la nau. La capella està adossada a una masia pel mur del sud.

Notícia sobre una suposada galera medieval a la costa de Vilassar de Mar (El Maresme). - Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana, Enric Juhé

El mes d’abril de l’any 1954, en una immersió davant la costa de Vilassar de Mar, a càrrec dels submarinistes del C.R.I.S.: Eduard Ametlla i Roberto Diaz, es va posar en evidència la descoberta de les restes d’un derelicte, possiblement d’una galera o altre tipus d’embarcació de l’edat mitjana.

Un dels elements que varen servir per datar la troballa, varen ser els exemplars de claus de ferro forjat localitzats en l’indret, els quals hom creu que tindrien una cronologia anterior al segle XVI.

El Castell de Burriac (2008-2010): Les pintades i el Llamp - Joan-Carles Alay i Rodríguez (Comissió de Patrimoni SCA)

Des de la Comunicació presentada en l’anterior edició d’aquestes mateixes Jornades ( El Castell de Burriac. Darrers esdeveniments (2004-2007)), el Castell ha sofert un veritable atac de “pintades” i la caiguda d’un llamp.

Tots dos fets succeïren durant l’estiu de 2009. Primer, els murs del castell van aparèixer guarnits amb pintades multicolors i algun que altre escrit xenòfob (com, Catalanes pobres diablos). Pràcticament tots els recintes resultaren afectats.

El 9 d’agost durant una tempesta va caure una llamp sobre el mur que hi ha a la dreta de la capella, provocant l’esbaldregada d’unes quantes pedres i alguna escletxa.

Molt poc temps desprès, els representants de les administracions competents visitaren el Castell per verificar els danys, prendre mesures provisionals i valorar el cost de la reparació. Malgrat tot, encara tardarien més de sis mesos en arranjar-ho.

En la Comunicació es documenten i comenten tant els fets com les mesures adoptades, repassant així mateix la legislació al respecte (en quan a les diferents responsabilitats en fer les pintades i en assumir les reparacions de tots dos esdeveniments). Aquest anàlisi ens permetrà evitar la reiteració del primer i minvar les conseqüències en cas de repetir-se el segon.