Contribució a l’estudi del Baix Maresme Medieval - Montserrat Richou i Llimona

            L’any 1392, a Badalona, el barceloní Raimon de Ballester, llicenciat en lleis, vengué a Raimon de Blanes, abans senyor del castell de Blanes, com a lliure i franc alou la Casa de Cabrera i una sèrie de drets i rendes, entre els quals figurà el dret d’exercir la jurisdicció civil i criminal sobre la parròquia de Sant Feliu de Cabrera.

            Mitjançant l’anàlisi d’aquesta alienació es podrà conèixer un episodi poc conegut de la vila de Sant Feliu de Cabrera i, a més a més, aprofundir en diversos aspectes de la vida d’aquesta comunitat rural. Entre d’altres qüestions, es tractarà l’exercici del poder “polític” i aspectes bàsics de la propietat agrera medieval.  Per això, el nostre estudi contribueix en el coneixement del Baix Maresme Medieval i de la Catalunya Vella, ja que les qüestions tractades són fonamentals per a entendre la vida dels homes i de les dones d’aquella època.

           

           

L'arqueologia i el patrimoni medieval d'Argentona - Enric Subiñá i Coll, David Farell i Garrigós (C. E. A. "Jaume Clavell")

La comunicació pretén revisar i divulgar els coneixements que actualment tenim de l’arqueologia medieval a Argentona. Per fer aquesta revisió no ens centrem exclusivament en aquelles restes arqueològiques investigades o en fase d’estudi. Abastem els edificis religiosos, les construccions civils (masos, molins, vies de pas), algunes notes documentals significatives sobre l’origen de la vila i obres d’art igualment assenyalades.  

Un dels jaciments que tractem és el de les tombes alto medievals de Cal Guardià, excavades fa pocs anys. Per altra banda, les ermites i les esglésies s’inclouen per la seva antiguitat documentada i perquè el seu subsòl i parts de la seva estructura es remunten a l’època romana i medieval.  

Examinem, a grans trets, quina recerca arqueològica han rebut els jaciments en el segle XX per, amb aquest estat de la qüestió i aprofitant el marc de les jornades, pensar en projectar noves línies de treball en aquesta temàtica.  

Finalment, també volem aprofitar l’ocasió per a donar a conèixer tots els béns mobles i immobles medievals que han estat inclosos en el recent Catàleg del Patrimoni d’Argentona aprovat inicialment. En aquest sentit, insistirem en la necessitat de la protecció, valorització i dinamització del patrimoni que hem heretat de l’edat mitjana

Cinc forns de calç del terme municipal de Tordera (Maresme): Can Marquès, Can Pica, Can Casellas i Ca l’Aulet o Jofre - Joan Bou i Illa, Jaume Vellvehí i Altimira (GHC)

En la nostra comunicació donarem notícia de quatre forns de calç conservats en el terme municipal de Tordera. Es tracta del forn de Can Marquès a Sant Pere de Riu, dels de Can Pica i Can Casellas a Hortsavinyà i dos més a Ca l’Aulet o Jofre a Tordera. L’estat de conservació és divers: El de Can Marquès fou restaurat i s’ha adequat per a la visita del públic a principis del 2010 per l’associació Salvem la Vall de Pineda. El de Can Pica es conserva força sencer, mentre que el de Ca l’Aulet, degut a què la darrera cuita que s’hi va fer fou un desastre, va quedar malmès cosa que s’agreujà amb l’ús que en feren els pastors i carboners. Quant al de Can Caselles es troba colgat de vegetació i es fa difícil veure’n l’aspecte. Tots els forns són d’època moderna i només el de Can Jofre l’hem pogut documentar indirectament al primer terç del segle XVII.

Es tracta de construccions de dimensions força considerables que fan pensar més en una producció important que no pas en el consum particular, especialment el forn de Can Pica. En el terme d’Hortsavinyà se’n té constància de fins a vuit forns però només el de Can Pica es conserva sencer

L’arqueologia dels paraments i del patrimoni edificat com a model per a l’anàlisi de les fases constructives d’alguns dels edificis medievals del Maresme: el campanar de Sant Julià d’Argentona, el priorat de Sant Pere de Clarà (Argentona), el castell de Vilassar i la capella de Sant Mateu de Premià. - Joaquim Graupera Graupera (GHC)

Des dels anys 80 del segle XX, els especialistes dedicats a la restauració d’edificis, tant d’època clàssica com d’estructures més modernes, estan aplicant el mètode d’E.C.Harris en l’anàlisi de les estructures arquitectòniques aèries. A Catalunya, ha estat un mètode utilitzat de forma freqüent per diversos professionals però cal destacar la feina realitzada pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (avui Patrimoni Arquitectònic Local) de la Diputació de Barcelona.

El mètode consisteix en l’anàlisi dels murs o paraments de l’edifici, és a dir, les estructures aèries, per intentar captar l’estratigrafia que presenten. D’aquesta manera, aplicant el mètode estratigràfic Harris en aquestes estructures se'n pot  deduir les fases constructives.

Aquest mètode ja ha estat aplicat en estudis sobre diversos edificis medievals del Maresme, com el campanar gòtic de l’església parroquial de Sant Julià d’Argentona, la capella de Sant Pere de Clarà (Argentona), i les reformes gòtiques del castell de Vilassar de Dalt, tots ells publicats en anterioritat per l’autor d’aquest treball.

En la present comunicació s’afegeix l’aplicació d’aquest mètode a l’estudi de la capella romànica de Sant Mateu de Premià de Dalt. Aquesta es troba situada al cim de la serra de Sant Mateu, al punt més alt de la carena. La capella apareix documentada a partir de l’any 993 i  segurament va estar afectada pel terratrèmol del 1448 ja que en una visita pastoral del 1498 es descriu com a desbastada i destruïda i es demana la seva reconstrucció. A principis del s.XVI,  pertanyia al priorat de Sant Miquel del Fai. L’edifici d’estil romànic és de nau rectangular coberta amb volta de canó amb absis semicircular. Les reformes que va patir van provocar un escurçament de la nau. La capella està adossada a una masia pel mur del sud.

Notícia sobre una suposada galera medieval a la costa de Vilassar de Mar (El Maresme). - Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana, Enric Juhé

El mes d’abril de l’any 1954, en una immersió davant la costa de Vilassar de Mar, a càrrec dels submarinistes del C.R.I.S.: Eduard Ametlla i Roberto Diaz, es va posar en evidència la descoberta de les restes d’un derelicte, possiblement d’una galera o altre tipus d’embarcació de l’edat mitjana.

Un dels elements que varen servir per datar la troballa, varen ser els exemplars de claus de ferro forjat localitzats en l’indret, els quals hom creu que tindrien una cronologia anterior al segle XVI.

El Castell de Burriac (2008-2010): Les pintades i el Llamp - Joan-Carles Alay i Rodríguez (Comissió de Patrimoni SCA)

Des de la Comunicació presentada en l’anterior edició d’aquestes mateixes Jornades ( El Castell de Burriac. Darrers esdeveniments (2004-2007)), el Castell ha sofert un veritable atac de “pintades” i la caiguda d’un llamp.

Tots dos fets succeïren durant l’estiu de 2009. Primer, els murs del castell van aparèixer guarnits amb pintades multicolors i algun que altre escrit xenòfob (com, Catalanes pobres diablos). Pràcticament tots els recintes resultaren afectats.

El 9 d’agost durant una tempesta va caure una llamp sobre el mur que hi ha a la dreta de la capella, provocant l’esbaldregada d’unes quantes pedres i alguna escletxa.

Molt poc temps desprès, els representants de les administracions competents visitaren el Castell per verificar els danys, prendre mesures provisionals i valorar el cost de la reparació. Malgrat tot, encara tardarien més de sis mesos en arranjar-ho.

En la Comunicació es documenten i comenten tant els fets com les mesures adoptades, repassant així mateix la legislació al respecte (en quan a les diferents responsabilitats en fer les pintades i en assumir les reparacions de tots dos esdeveniments). Aquest anàlisi ens permetrà evitar la reiteració del primer i minvar les conseqüències en cas de repetir-se el segon.

Els Sala: entre vidriers i remences - Benet Oliva i Ricós

Presentarem la nissaga dels vidriers Sala de Vallromanes, una branca dels Sala que encapçalaren la segona revolta remença, la qual forçà la Sentència Arbitral de Guadalupe. Trencarem el tòpic radical presentant-los com a  pagesia benestant i ben relacionada amb la menestralia barcelonina mitjançant la comercialització de la producció de vidre. Finalment, veurem la seva irrupció al Maresme, amb forns de vidre a Mataró i Vilassar, en els quals es formaren bona part de les noves nissagues de vidriers maresmencs que encapçalaran el districte protoindustrial de Barcelona & Mataró (& Granollers) al llarg del cinc-cents

Actes per la proclamació del Rei Lluis I a Mataró - Alexandra Capdevila Muntadas

L’objectiu de la present comunicació consistirà en analitzar la informació proporcionada pel llibre titulat Breve noticia de lo alegres jubilos con que la ciudad de Mataró solemnizo la proclamacion de la magestad del rey nuestro señor Don Luis Primero (que Dios guarde) y levantamiento del Pendon en su Real Nombre, el día 26 de marzo del 1724. Aquesta obra destaca per descriure amb tot luxe de detalls el cerimonial seguit per la proclamació del fill de Felip V a Mataró. Però una de les seves peculiaritats rau en el fet que arran dels Decrets de la Nova Planta la cerimònia de proclamació del rei Lluís I va seguir per primera vegada la tradició castellana.

Tenint present aquesta peculiaritat en el decurs de la comunicació s’analitzarà el contingut d’aquest document inèdit per conèixer els preparatius i el desenvolupament d’aquest esdeveniment, i al mateix temps es tractarà de donar resposta als motiu pels quals es va demanar a Mataró que organitzés aquest succés, com ho va viure la població i quina finalitat es perseguia en publicar-lo.

L'Auto de Fe. Un exemple de la concrecció visible del poder inquisitorial - Antoni Llamas

Aquest treball intenta apropar-se de manera detallada al “gran espectacle” del poder de la Inquisició, com és l'Auto de Fe. Intentarem abordar el tema no només des del punt de vista dels fets, sinó també des de les idees. Per això el treball s'estructura en dues parts.

La primera part s'aproparà a l'exemple més evient i espectacular del procés inquisitorial que és propiament dit l'Auto de Fe. Veurem la seqüenciació dels actes; les actuacions prèvies, la possada en escena, amb la seva cronologia particular i la seva temporalització, l'espai escollit per a la celebració, les construccions materials i les seves funcionalitats específiques, així com, un estudi dels personatges i la seva representativitat especial.

En la segona part del treball veurem el desenvolupament de tot el procés, és a dir, la celebració de l'acte en tota la seva extensió, amb els diferents moments com : l'abjuració, el procediment que portarà a la lectura de les penes, les execucions, i anirem una mica més enllà amb el que podem nomenar el record de 'acte.

El Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral, un recurs al abast de tots als aficionats a la historia local - Toni Marí (Responsable del Centre de Documentació)

El Centre de Documentació, ubicat al Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt, funciona des del 1999 gràcies a un conveni entre el Consorci i el Museu. Compta amb un fons de 1.000 documents sobre el patrimoni natural i la diversitat històrica i cultural del Parc de la Serralada Litoral.

D’aquest fons de 1000 documents mes d’un centenar de documents tracten sobre el període medieval.

Documents com :

Modolell, J.M., Cabrera de Mar. Castell de Sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica

Campo, F., Castells medievals del Maresme

Benito, P. Catàleg de la documentació en pergamí de l’antic Arxiu del marquesat de Moja conservada a la Biblioteca de Catalunya referent a les senyories de Sant Vicenç i Vilassar

Son una petita mostra dels documents sobre el període medieval que hi disposa el nostre Centre per tots aquell/es aficionats a la historia local.

En el Centre de Documentació hi podreu trobar cartografia, llibres, tesis i estudis, dvd-cd, revistes,opuscles i articles dels municipis consorciats. Aquesta documentació està a la vostra disposició per qualsevol treball, estudi o simplement per ampliar coneixements sobre el entorn que ens envolta.

Els municipis consorciats son : Alella, Argentona ,Cabrera de Mar, Cabrils, Martorelles ,Montornès del Vallès, Premià de Dalt, La Roca del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès , Vilassar de Dalt.

Els documents de que hi disposa el nostre Centre de Documentació s’afegeixen al Catàleg col·lectiu dels Centres de Documentació de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona on es poden consultar un total de 15.000 documents.

Catàleg col·lectiu que es pot consultar en aquesta web : http://www.diba.cat/cdparcs/consultact.asp

Durant les V jornades d’Història i arqueologia Medieval del Maresme sobre l’arqueologia medieval en el Maresme proposem fer una breu comunicació sobre el nostre Centre de Documentació per donar a conèixer aquest recurs als aficionats a la historia medieval i a la historia local en general.

Dades de contacte Centre de Documentació :

Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt

Marquès de Barberà, 9 (Masia de Can Banús)

08339 Vilassar de Dalt

Tel. 656 903 642

Fax 936 931 417

A/e: p.slitoral.cd@diba.cat

Web: http://www.diba.cat/parcsn/parcs/centresdoc

Horari: dimecres de 17 a 21 h. Concerteu visita prèvia (Juliol i Agost tancat)

Responsable del Centre de Documentació : Toni Marí