A l’hora de preparar aquesta conferència, el primer dubte que se’ns va plantejar és la dificultat -que ja neix en el propi títol- per delimitar l’objecte d’anàlisi. Els límits inicials són ben clars: el patrimoni –ja sigui artístic o arqueològic- d’època medieval de la comarca del Maresme, entesa en l’actual organització administrativa, susceptible de trobar-se en els seus museus. És a dir els museus del territori. Amb tot, probablement també cal incloure-hi el patrimoni conservat en altres institucions més enllà del Maresme com ara el Museu Nacional d’Art de Catalunya o els museus diocesans, per exemple. I encara més, caldrà afegir-hi el conservat en col·leccions privades.
A tot plegat encara se’ns hi suma la dificultat de delimitació del patrimoni a inventariar: quan ens referim a patrimoni medieval del Maresme, ens referim només a les peces originàries o produïdes a la comarca o també hem d’incloure-hi les peces foranes conservades en les col·leccions del territori en qüestió? I no és tot, hem de tenir en compte que bona part dels fons conservats tenen un origen desconegut, per tant no són catalogables ni entre les unes ni entre les altres.
Al capdavall però, hem optat per veure totes les possibilitats, això sí, en el benentès que de cap de les maneres el que farem és un inventari complet, cosa que seria més pertinent en un estudi o en un catàleg molt més exhaustiu i acurat que en aquesta síntesi panoràmica que provarem de presentar.
De l’interès pel passat a la necessitat de conservar-lo.
L’origen dels museus del Maresme[1]
L’afició al col·leccionisme d’antiguitats i d’obres artístiques ve d’antic –en aquest sentit només recordar la col·lecció de monedes de la Comunitat escolàpia de Santa Anna de Mataró- però serà al segle XIX amb el Romanticisme i la Renaixença que prendrà una nova dimensió. L’interès pel passat -i en el cas de Catalunya especialment el medieval, com a màxima expressió de l’esplendor nacional - transcendirà l’àmbit de l’erudició esdevenint popular, ja sigui per l’èxit de les obres literàries, del teatre romàntic d’ambientació històrica o també dels propis estudis històrics.
Al darrer terç de segle, una nova moda incidirà encara més en l’afició pel passat medieval: l’excursionisme. Amb la creació d’organitzacions excursionistes a partir del 1876 amb la fundació de l’Associació Catalanista d'Excursions Científiques es popularitzarà l’excursionisme científic amb el paper destacat de personatges maresmencs com Francesc Xavier Tobella (Sant Pol, 1840 – Barcelona, 1910) que en fou president el 1878 i Ramon Arabia (Mataró 1850 - Barcelona, 1902) que ho seria l’any següent.
En el tombant de segle, aquest interès ja abandonarà el caràcter romàntic que encara amarava la historiografia i la recerca arqueològica, per esdevenir científica i moderna. L’exemple és clar: les missions arqueològiques del mateix Puig i Cadafalch al Pirineu el 1907.
Els Museus
D’aquest interès pel passat, per la història, l’art i l’arqueologia, a la força n’havia de sortir la necessitat de conservar-ne els vestigis: de preservar el patrimoni. Al marge de les col·leccions privades, el museu més antic de la comarca fou el Museu Municipal de Mataró nascut a redós de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa el 1894. El procés que va conduir a la seva creació és emblemàtic perquè il·lustra perfectament l’evolució de l’interés pel patrimoni i presenta paral·lelismes força evidents amb la creació del Museu Episcopal de Vic.
Però per al naixement d’un nou museu al Maresme, caldrà esperar fins a ben entrat el segle XX. La iniciativa més primerenca vingué de la mà del metge Francesc de Paula Calbetó (Arenys de Mar, 1849-1925) que, l’any 1918, juntament a d’altres vilatans preocupats pel patrimoni d’Arenys de Mar van decidir reunir objectes artístics i històrics per a divulgar-ne l’existència. Però la iniciativa d’aquell primer museu no va poder consolidar-se per l’esclat de la Guerra Civil i les peces es retornaren als propietaris o es repartiren entre els impulsors.
A mitjans de segle, en plena grisor del franquisme les inquietuds culturals fomentaran noves iniciatives de recuperació del patrimoni històric, artístic i arqueològic. La majoria de vegades aniran vinculades a l’activisme de figures locals que, o bé individualment o en col·lectius modestos, promouran la recerca històrica o participaran en excavacions arqueològiques recuperant l’interès pel patrimoni que s’havia estroncat amb la Guerra. Alguns d’aquests personatges van tenir un paper important en la salvaguarda de l’art durant l’atzagaiada bèl·lica -com ara l’arqueòleg Marià Ribas o Santiago Estrany, vinculat al Comitè Local per la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Religiós durant la guerra, en el cas de Mataró.
Vist en conjunt, els processos que conduiran a la creació de nous museus al segle XX, no difereixen gaire dels vistos a darreries del XIX. L’activisme individual o col·lectiu esmentat proporcionarà els nuclis inicials dels fons dels futurs museus generant la necessitat de dotar-se’n. I la iniciativa, que neix de l’àmbit privat, sempre –o pràcticament- buscarà la implicació de l’administració municipal en la creació de la infraestructura museística. Finalment, després dels més o menys llargs períodes d’estira i arronsa un cop presentada una exposició inicial dels fons recopilats, es crearan patronats amb la presència dels ajuntaments i es crearan definitivament els museus. Això succeirà a la dècada dels seixanta i entre les dels setanta i els vuitanta els més recents.
Les col·leccions privades
Quant a col·leccions privades o persones que puguin conservar algun tipus d’element medieval encara que sigui ocasionalment, cal fer referència al Castell de Santa Florentina de Canet de Mar on els antics propietaris van acumular un important fons d’obres d’art de totes les èpoques i sovint d’origen desconegut o imprecís. A més de l’afició al col·leccionisme dels propietaris cal afegir els elements arquitectònics utilitzats en la remodelació de Domènech i Montaner. És coneguda la procedència de portes i finestres o de la galeria gòtica reutilitzades al castell, del priorat i santuari marià de Santa Maria del Tallat, del municipi de Vallbona de les Monges, d’on foren extrets i posats a la venda a principis del segle XX, moment quan foren adquirits per a integrar-los al projecte de Domènech i Montaner. Però a banda d’aquests elements, com veurem, ni ha forces d’altres.
Una altra col·lecció particular, per bé que en relació als segles medievals només podem parlar d’una obra, es el fons d’art de Caixa Laietana. I el mateix passa amb algun altre particular que conserva alguna imatge en el seu domicili. Sense dubte hi deu haver molt més patrimoni medieval en l’àmbit privat però el desconeixem o bé no se’ns ha autoritzat a divulgar-lo.
El patrimoni medieval als museus
Vist en conjunt, bona part del patrimoni medieval conservat en els museus del Maresme procedeix de les excavacions arqueològiques locals i, en general, són peces documentades. En canvi, alguns dels fons procedents de donacions privades o bé que han ingressat als museu en èpoques reculades, acostumen a ser peces descontextualitzades de procedència desconeguda. Probablement per aquest motiu, o en altres casos per tractar-se d’elements no vinculats a la comarca, no han captat l’atenció dels investigadors malgrat l’interès que puguin tenir. D’altra banda, a diferència del que passa amb el patrimoni conservat d’altres períodes com el romà, el medieval no sembla que s’hagi posat en valor. És a dir, al Maresme, quan es parla d’arqueologia i patrimoni el primer en el que es pensa és en restes romanes.
Els fons conservats es concentren majoritàriament en comptades institucions –el Museu de Mataró, el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró o el Museu d’Arenys de Mar- però n’hi ha altres –com el Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt, el Museu del Càntir d’Argentona o els museus de Nàutica del Masnou i el Josep M. Codina i Bagué de Calella- que, ni que sigui escadusserament, també conserven algunes peces medievals. Si a més hi afegim obres conservades en els grans museus barcelonins i en els episcopals, tindrem un testimoni panoràmic dels segles medievals al Maresme, i força rellevant.
Quant al patrimoni concret conservat, l’hem agrupat a grans trets en els següents àmbits: Objectes de culte religiós, Retaules, Ceràmica i elements de la vida quotidiana, Elements arquitectònics, Escultura i, finalment, Altres elements
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada