El Maresme és una comarca on el poblament continuat ha estat destacat des de l’època ibèrica fins els nostres dies. Això s’ha reflectit en els nombrosos jaciments arqueològics excavats, especialment els de l’època romana. A casa nostra l’arqueologia medieval va prendre empenta mercès al professor Manuel Riu, a la dècada dels anys 60 del segle XX. Fins aleshores al Maresme s’havia excavat bàsicament les ermites medievals, com sant Martí de Mata, sant Jaume de Traià o sant Cristòfol de Cabrils. No és però fins les darreres dècades del segle XX que les restes medievals prengueren importància i en les excavacions de jaciments com ara Iluro s’estudiaren aquestes restes abans d’arribar als estrats romans.
Malauradament aquesta alta ocupació de la comarca ha tingut com a conseqüència que les restes medievals visibles no siguin tan abundants com es podria pensar. Llevat de castells, ermites i masies, les restes medievals no són molt abundants per la substitució dels edificis medievals per altres de més moderns, especialment visible en la majoria de les parròquies de la comarca on la gran majoria daten del segle XVI, el gòtic tardà català.
Aquesta ponència mirarà de posar de relleu aquest patrimoni medieval des de l’aspecte arqueològic, tant en els edificis militars, religiosos i civils, tenint en compte les excavacions ja realitzades com les que queden per fer i que en podrien aportar noves dades.
Edificis militars: Els edificis militars sempre han tingut l’atenció dels estudiosos i els arqueòlegs. A la comarca se’n conserven uns quants, la majoria d’ells amb excavacions totals o parcials. Entre ells, de sud a nord, podríem esmentar el castell de Vilassar, el de Burriac, el de Dosrius, el de Mata, el de Canet, el de Montpalau i el de Palafolls. Entre els esmentats documentalment i no localitzats esmentaríem el de Premià, Montalt i el de sa Creu.
Fins ara han estat objecte d’importants excavacions el de Burriac i el de Palafolls, i en menor mesura el de Mata i Montpalau.
Edificis religiosos: Molt abundants a la comarca, especialment les capelles rurals. Entre les esglésies parroquials que conserven importants elements medievals destacaríem sant Andreu d’Òrrius, sant Esteve de Canyamars, sant Martí de Mata, sant Pere de Riu i sant Genís de Palafolls i en menor mesura sant Cebrià de Tiana, sant Feliu d’Alella, santa Maria de Mataró, sant Andreu de Llavaneres, o sant Esteve de Tordera.
De monestirs, cartoixes o priorats destacaríem Montalegre, sant Pere de Clarà, sant Pol de Mar i santa Maria de Roca Rossa.
Les més abundants, les capelles rurals: sant Martí de Montgat, sant Romà de Tiana, santuari de la Cisa, sant Salvador de can Boquet, santa Anastàsia de Premià, sant Mateu de Premià, sant Cristòfol de Cabrils, can Modolell i santa Elena d’Agell (Cabrera), santa Maria del Viver, sant Jaume de Traià, sant Bartomeu de Cabanyes, sant Miquel (Arenys de Munt) o sant Andreu de Tordera.
Evidentment són moltes les esglésies parroquials i les capelles solament documentades durant l’època medieval, la majoria de les quals fou totalment reformada o reedificada en segles moderns: sant Martí de Taià, sant Pere de Premià, sant Genís de Vilassar, sant Feliu de Cabrera, santa Margarida de Cabrera, sant Miquel del Cros, sant Julià d’Argentona, sant Iscle i santa Victòria de Dosrius, sant Sadurní de Valldeix, sant Vicenç de Montalt, sant Martí d’Arenys, santa Maria de Caldes, sant Pere de Canet, sant Iscle de Vallalta, sant Cebrià de Vallalta, sant Quirze de Calella, santa Maria de Pineda, santa Susanna o sant Miquel de Vallmanya.
Edificis civils: D’edificis civils medievals n’han pervingut molts. Destaquen especialment les cases fortes o domus i les torres de guaita o defensa. Així destacaríem amb restes conservades la torre de can Santromà (Tiana), la torre de can Nadal (Vilassar de Mar), el baluard de santa Maria de Mataró, la torre dels Encantats (Arenys de Mar), la casa forta de Menola (Pineda). Documentalment també es coneixen la casa d’Alella, la casa de Cabrera, la casa dels Argentona, la torre de Cogoll (Mataró), la torre de Mar (Canet).
Masies excavades totalment coneixem el mas de la Posada (Tordera), en les obres de construcció de la C-32. Entre les moltes masies que conserven restes, sovint en forma de finestres, portes o altres elements defensius, destacaríem: can Fàbregues i can Santromà de Tiana, cal Baró i can Boquet d’Alella, mas Fontanilles i can Teixidó de Masnou, can Lladó i can Mora de Teià, can Calons i can Verboom de Premià de Dalt, ca l’Isern i can Sabatés de Vilassar de Dalt, ca l’Abellà o ca n’Amat de Cabrils, can Bartomeu o can Aymerich de Cabrera, can Femades i can Vinyamata d’Òrrius, la casa Gòtica, can Bramona o can Camps d’Argentona, can Batlle de la Torre i ca l’Estaper de Dosrius, finestrals gòtics del nucli urbà i can Palauet de Mataró, can Cabotí o cab Berenguer de Llavaneres, can Milans de Caldes, can Guitart de sant Vicenç de Montalt, ca l’Arquer i can Rossell d’Arenys de Munt, can Cabanyes de baix i can can Pujades de les Basses de Canet, can Vila de sant Iscle de Vallalta, can Galzeran i can Salvador de Calella, finestrals gòtics del nucli urbà i can Cànoves de Pineda, can Bonet d’Avall i can Planes de santa Susanna, can Valldejuli i el mas Florit de Palafolls,
Tal volta l’únic edifici civil d’ús “públic” conservat és l’hospital vell de Malgrat
Tot i ser comarca de pocs cursos d’aigua trobaríem els següents molins: el molí de Croanyes i el de Rubiol d’Argentona, el molí del castell o de can Terrades de Dosrius, el molí del mas Lladó i el molí vell de Malgrat, el molí de Bellforat, el de can Cornell, el de can Bofí, el de can Nogueres, el de Mascaró, el de la Júlia, de Jalpí i el de can Marquès de Tordera. Documentats trobaríem esmentats el molí d’en Gual i de Musso d’Argentona, els molins de vent de Mataró, els molins de Caldes, el molí de mar de Malgrat i el molí d’en Ferrer de Riu, de Cartellà, d’en Vilar i de Valldemaria de Tordera.
Necròpolis: Han estat excavades vàries necròpolis amb enterraments medievals. En la majoria de parròquies i capelles rurals n’han aparegut, i entre les no vinculades amb edificis religiosos citaríem la de cal Guardià (Argentona) o la de ca la Madrona (Mataró).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada