Visita comentada pel patrimoni medieval d’Argentona Enric Subiñà – Joaquim Graupera |
Plaça de l’Església.
La casa Gòtica o Can Badia, es datable a cavall dels segle XV i XVI. Té molts elements fàcilment identificables en aquell moment, com les seves magnífiques finestres gòtiques, una d’elles amb la data de 1534, els arcs apuntats de la planta baixa i la torre, que en època moderna feu les funcions de presó. Al Segle XVI era del sastre Domènec Badia, i per això es pot veure el símbol de les tisores en el portal rodó. El museu del Càntir ocupa una casa coneguda popularment com a Cal Carboner, tot i que només conserva el portar rodó i la finestra de factura gòtica del segle XVI. També destaca l’hipogeu que es conserva en la planta baixa i s’endinsa sota de la plaça.
L’altre casa destacada és cal Carboner, actual seu del Museu del Càntir, de la que es conserva un portal rodó d’onze dovelles i una finestra gòtica amb permòdols, que té motius animals en els dintells laterals.
Conjunt parroquial de Sant Julià.
L’actual església substituí una de factura romànica ja esmentada el 1025, segurament a causa del reduït tamany, fou edificada de bell nou a inicis del segle XVI, concretament el 1514, en estil gòtic tardà català. El campanar no va sortir gaire bé, i el 1559 es signava un contracte per reedificar-lo. L’actual rectoria es començaria a construir el 1595, i té un bonic portal dovellat.
El 1583 es firmava el contracte per l’edificació de la sagristia i la torre del Comunidor amb el mestre d’obres de Mataró Joan Salvador. El Comunidor era una espècie de torre que s’introduí a Catalunya el segle XVI, i s’acostumava a construir en la part contrària del campanar, i tenia com a funció exhibir el Santíssim Sagrament des de les quatre finestres, per tal de conjurar les tempestes que es desencadenaven.
En la façana destaquen els dos sarcòfags procedents del priorat de Sant Pere de Clarà, que deurien ser les osseres dels membres de la nissaga des Bosch. Estan situats als costats de la porta principal, sobre dos permòdols. Foren traslladats per Josep Puig i Cadafalch. El de la dreta presenta motius geomètrics esculpits, concretament dues bandes laterals amb dos cercles lobulalts a cada una, al mig dels quals hi ha un escut llis. La datació, per exemples conservats, podria correspondre al segle XIV.
Finestra carrer Josep Soler.
El carrer de Josep Soler no era res més que el camí veïnal que portava al veïnat de Lladó. Es conserva encara una finestra gòtica conopial.
Can Calopa.
Can Calopa és el nom pel què coneixem l’antic mas Batlle. Els Batlle es documenten ja des del 1187 com a parroquians d’Argentona, i tingueren la batllia d’Argentona de manera hereditària durant bona part de l’edat mitjana. És una important masia de cinc cossos, tres perpendiculars a la façana i dos al darrera en paral·lel. Totes les obertures de les façanes són de granit, excepte les finestretes de les golfes, sobre el portal d’entrada. Tot i a l’antigor de la masia, pensem que l’aspecte actual data del segle XVI.. La façana principal té un bonic portal rodó de 13 dovelles i un balcó construït a posteriori, a l’igual que els dos balcons que donen al carrer. L’interior és esplèndid, amb una magnífica Sala decorada per Puig i Cadafalch, amb un magnífic sostre enteixinat.
Can Camps
Masia esmentada des del 1159, de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants i frontó en la façana. Actualment té dos cóssos perpendiculars a la façana, ja que el tercer cós, de llevant, està mutilat. La façana presenta un portal rodó d'onze dovelles, i dues finestres gòtiques conopials, segurament de finals del segle XV. La finestra del cós de ponent conserva una espitllera. Es destacable que tots els elements de pedra no són de granit, com és habitual a Argentona, sinó de pedra de més qualitat. De l'interior tan sols destaca l'entrada, amb un portal de pedra amb permòdols, del segle XVI, d'accés a la cuina, i en la segona cambra un altre portal amb permòdols d'accés al celler. En la cuina es conserva la llar de foc amb el forn de pa, i possiblement un rentamans. Les finestres del pis tenen festejadors.
Plaça de Vendre i cal Guardià.
La plaça de vendre té poc més de 50 anys. Al bell mig hi havia el casal dels Sarriera, popularment conegut com Can Baixeres, enderrocat després de la Guerra Civil. Era un gran edifici, probablement de cinc cóssos, a l’estil de Can Calopa o Can Cabanyes. El 2009 es va excavar el mur de tramuntana en el marc d’una reforma urbanística.
En l’espai de cal Guardià el 2005 es va excavar una necròpolis on es van documentar 25 enterraments, tant antropomorfes com rectangulars. No s’hi va trobar material associat als enterraments. Posteriors datacions mitjançant el Carboni 14 d’un dels esquelets va donar l’arc cronològic amb més probabilitats entre el 706 i el 821 dC.
El Capítol (Ajuntament Vell)
L’edifici s’edificaria entre el 1688 i el 1693 per obra de la Pabordia de Setembre que depenia del Capítol de la Seu de Barcelona. Les llindes de les finestres i de les portes porten la creu, símbol eclesial. Hi ha dues finestres gòtiques conopials que sembla que procedien de can Sarriera, que estava situat a la plaça de Vendre.
Capella de Sant Sebastià.
Sant Sebastià era un sant que s’invocava per evitar que la pesta entrés en les poblacions, i per això es construïren les capelles en les entrades, en aquest cas en l’entrada nord d’Argentona. La capella de Sant Sebastià es troba esmentada des del 1508. Es una senzilla capella d’una nau, amb importants contraforts exteriors, i amb un interior sense massa interès. El segle XVIII s’obriren dos nous carrers: el de Sant Sebastià de dalt o davallada de Sant Sebastià i el de Sant Sebastià de baix.
Mas Sabater (can Llauder)
El mas Sabater es troba esmentat des del 1292. Masia de planta basilical, de planta baixa, pis i golfes, amb tres cóssos perpendiculars a la façana. Destaca el gran portal rodó de pedra granítica d'11 dovelles, i al damunt dues finestres gòtiques conopials, una a cada planta, tots tres elements medievals. Les altres dues finestres conopials de la primera planta són neogòtiques, de finals del segle XIX.
Mas Moió (can Barrau)
El mas Moió apareix documentat des del 1246. Masia de planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants i frontó a la façana. Té tres cóssos perpendiculars a la façana. Destaca el portal rodó de pedra granítica de 13 dovelles, i al damunt l'espitllera i una finestra gòtica amb permòdols. La façana també té un portal quadrat de pedra granítica amb una altra finestra gòtica amb permòdols. La façana de ponent té un antic portal gòtic, amb permòdols, que ara té funcions de finestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada