La recerca en arqueologia medieval a Catalunya: passat, present i prespectives de futur - Josep M. Vila i Carabasa (ACRAM)

La utilització del mètode arqueològic per a l’estudi de la història medieval de Catalunya és un fet relativament recent que s’inicia ben entrada la segona meitat del segle XX. De tota manera, ha estat sens dubte el camp en el què l’arqueologia s’ha desenvolupat d’una forma més vertiginosa en els darrers anys, sobretot de la ma de les normatives que sobre la protecció del patrimoni s’han promulgat al país des de la recuperació de la Generalitat a començament dels anys 80.

Els orígens de l’arqueologia científica aplicada a la recerca sobre la història medieval de Catalunya s’han de situar en les dècades dels 60 i 70 del segle XX de la ma del professor Alberto del Castillo i del seu principal deixeble el Dr. Manuel Riu que des de les seves càtedres d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona van generar les condicions per a què l’arqueologia medieval es desenvolupés com a disciplina plenament reconeguda. En aquest sentit, a banda d’impulsar línies de recerca en arqueologia medieval, també van propiciar la creació de revistes especialitzades i la paulatina introducció de l’arqueologia dins dels plans d’estudis del Departament d’Història Medieval. D’altra banda es va propiciar la vinculació dels investigadors catalans amb centres de recerca d’arreu d’Europa en els que la disciplina estava molt més desenvolupada, especialment a França i a Itàlia.

De la mateixa manera, una mica més tard en el temps, també a la UAB es va formar un grup de recerca, encapçalat pel Dr. Miquel Barceló, que va introduir el mètode arqueològic en les seves línies d’investigació, en aquell cas centrades en el món andalusí.

A partir dels anys 80, la creació del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i el desenvolupament de la legislació i de les polítiques de protecció del patrimoni del país van tenir una forta incidència en el desenvolupament de l’Arqueologia Medieval. En aquest cas, el ràpid creixement del nombre d’intervencions arqueològiques en jaciments d’època medieval que es va produir sobretot durant els anys 90, va comportar la formació d’un grup de professionals que es van anar especialitzant en l’estudi dels jaciments d’època medieval. Com a conseqüència d’aquest fet i amb la finalitat de donar sortida a la recerca que s’estava fent des de l’àmbit professional es va fundar l’any 1997 l’Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval (ACRAM). Aquesta entitat ha esdevingut amb els anys un actor important especialment pel que fa a la difusió dels resultats de les excavacions arqueològiques dutes a terme en el marc de l’arqueologia preventiva.

Tradicionalment, l’arqueologia medieval ha tingut una molt estreta vinculació amb la història de l’arquitectura. En aquest sentit, un cert “mètode arqueològic”, evidentment no sistemàtic, ha estat utilitzat des de sempre per arquitectes i historiadors de l’art medieval a l’hora d’obtenir dades per a l’estudi constructiu dels edificis. No és d’estranyar, per tant, que un dels àmbits en els quals s’ha desenvolupat d’una manera més clara l’arqueologia medieval en els darrers temps hagi estat vinculada amb el món de la recerca sobre el patrimoni arquitectònic i molt especialment en relació amb la seva restauració. En aquest sector s’ha desenvolupat un mètode d’anàlisi arqueològic específic que estudia el conjunt de l’edifici i no solament el subsòl i que es coneix com arqueologia de l’arquitectura.

En aquesta línia cal destacar la feina duta a terme durant els darrers 25 anys pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona que han desenvolupat un mètode de recerca que combina els estudis històrics i arqueològics, tant de subsòl com de paraments que els permeti una aproximació científica als edificis abans de la intervenció arquitectònica. La sistematització de la recerca durant tots aquests anys ha permès generar un volum enorme de coneixement històric que ha servit de base per a molts altres estudis.

Resulta evident que, especialment en els darrers vint anys, el nombre d’intervencions arqueològiques en edificis i jaciments d’època medieval s’han incrementat d’una manera exponencial. També han augmentat notablement el nombre de publicacions, actes de congressos, jornades, taules rodones, etc tan de tipus general com més local, en les que s’estàn donant a conèixer els resultats d’aquestes intervencions arqueològiques. En aquest sentit, podem destacar, entre d’altres, l’actuació del Grup d’Història del Casal de Mataró que des de fa anys porta a terme una feina imprescindible en el camp de la recerca i difusió del patrimoni arquitectònic i arqueològic medieval del Maresme

Com a conseqüència d’aquest fet disposem d’un volum important de memòries d’intervenció arqueològica, articles de revista, comunicacions en congressos, etc... referides als resultats d’aquesta ingent tasca d’excavació i recerca històrica en l’àmbit del món medieval. Resulta evident que, especialment en el món de la Història de l’Arquitectura, les recerques arqueològiques sistemàtiques realitzades en alguns dels conjunts monumentals més importants del país han contribuït a modificar, radicalment en alguns casos, els plantejaments històrics tradicionals sobre aquests conjunts. Només cal citar en aquest sentit els canvis interpretatius generats per les intervencions arqueològiques a Sant Pere de Rodes, Santa Caterina de Barcelona o el conjunt episcopal d’Ègara a Terrassa, entre infinits d’altres menys coneguts.

En contrast amb això, la incidència de la recerca arqueològica en la formació del coneixement històric del món medieval és encara massa petita i és aquest un dels aspectes en els quals caldrà fer una major incidència en el futur. En aquest sentit és important que l’arqueologia afronti les problemàtiques històriques sense estar condicionada pel discurs historiogràfic dominant, que evidentment cal conèixer. Només d’aquesta manera es podran fer aportacions realment novedoses al coneixement històric sobre el món medieval.

Finalment un dels camps de més futur de l’arqueologia medieval és el desenvolupament i sistematització del que anomenem arqueologia de l’arquitectura que ha de permetre estudiar els edificis en el seu conjunt, presos com si d’un jaciment es tractés. En aquest sector, treballant en col·laboració amb altres professionals com arquitectes o, sobretot, historiadors de l’art, l’arqueologia medieval està cridada a donar nous punts de vista que permetin avançar en el coneixement històric general.